Com que Escola Verda també vol dir Salut...

S'inaugura també una altra secció, en aquest cas dedicada als aliments i l'alimentació.

Has provat la Quinoa?  

La quinoa, un dels grans més importants dels Andes, és tècnicament la llavor d'una herba, encara que és considerat un gra. Pertany a la família de les quenopodiàcies (com els espinacs) però es compara amb els cereals per la seva composició i la seva forma de menjar-lo.

Les seves propietats
La quinoa és apreciada pel seu alt contingut de proteïnes i per ser una proteïna completa, que conté tots els aminoàcids necessaris per a la construcció de les proteïnes utilitzades pels éssers humans. A diferència dels cereals, la quinoa té una àmplia quantitat de lisina.

La quinoa és una excel·lent font de fibra dietètica tant soluble i com no soluble. També és alta en gran varietat de vitamines i minerals, especialment manganès, magnesi, ferro, coure i fòsfor.

Està lliure de gluten i és fàcil de digerir, molt baixa en l'índex glucèmic, el que significa que manté els nivells de sucre en la sang.

La quinoa és apropiada per a tothom però especialment per als celíacs (persones intolerants al gluten), les persones vegetarianes per la gran quantitat de proteïnes completes, esportistes i dones embarassades, amb més necessitat de proteïnes, minerals i vitamines.

Anima't a provar-la !

Salut

Curiositats de la Natura...

EL DIT DE GEL MORTAL

Impressionant fenomen que ha succeït al fons marí de l'oceà antàrtic.

Segons el Dr Mark Brandon, oceanògraf polar de l'Open University, aquest fenomen és degut al fet que a l'hivern, la temperatura de l'aire sobre la capa de gel de la superfície pot ser inferior a -20ºC, mentre que la de l'aigua del mar és de només- 1.9ºC. La calor flueix pujant des del mar més calenta fins l'aire molt fred, formant nou gel des del fons. La sal d'aquest gel acabat de formar es concentra en aquests canals d'aigua salada. Aquesta salmorra, en estar tan freda i salada, és més densa que l'aigua sota la superfície.

El resultat és que la salmorra s'enfonsa en una columna descendent. A mesura que entra en contacte amb l'aigua relativament fresca del fons marí, la congela gradualment. Així va creixent aquest fràgil tub de gel, que mata les estrelles marines i a tot el que es posi en el seu camí, com es pot apreciar en el vídeo.

http://es.atlasofwonders.com/2011/11/dedo-de-hielo-mortal-filmado-por.html

Com que Escola Verda també vol dir salut... 

S'inaugura una nova secció sobre plantes medicinals anomenada


Sabies que...?”

Comencem per: 

L'Estèvia, la planta dolça

Sabies que la planta Stevia Rebaudiana és coneguda com "la planta dolça" ja que les seves fulles tenen un gust dolç?
Originària del Paraguai, avui es cultiva a tot el món i és utilitzada pel seu poder edulcorant i per les seves propietats medicinals.

Ús medicinal de l'estèvia 
Estèvia
D'acord amb nombrosos d’estudis i amb l’experiència de centenars de diabètics que l’estan consumint aquí a Catalunya i la resta de l’ Estat, es pot dir ben clar que és una planta que regula el sucre de la sang, que redueix la pressió arterial, que regula l´aparell digestiu en general, actua favorablement en moltes persones amb ansietat, redueix greix en persones obeses i és antioxidant i diurètica. És també indicada per la càries dental ja que presenta acció antibacteriana. Recentment s'ha comprovat que millora les funcions cognitives i per tant és indicada en persones que necessiten millorar la memòria, la concentració i l'aprenentatge.

L'estèvia és una planta que per si mateixa desmuntaria el negoci brut de l'aspartam (edulcorant químic artificial i cancerígen) i reduiria en bona part el consum de medicaments i insulines de producció transgènica. Per això no està permesa la seva comercialització.

Josep Pàmies

Fa unes setmanes vaig descobrir aquesta curiosa planta tot parlant amb en Josep Pàmies, l'home que la cultiva a Balaguer al seu hivernacle, i que porta molts anys estudiant les seves múltiples propietats beneficioses.

M'ha semblat interessant compartir-ho amb vosaltres.

Si tu també vols compartir informació sobre alguna planta medicinal que coneguis, t'agradi o tinguis curiositat.... 

Envia un correu a escolaverdabellulla@gmail.com i ho pengem al blog.

Salut!
Ramon Margalef, una vida dedicada a l'ecologia 

Durant l'activitat volcànica que s'ha produït a l'illa del Hierro un grup d'investigadors a bord del buc oceanogràfic Ramon Margalef han localitzat els dos focus de l'erupció submarina i ha trobat un nou edifici volcànic de 100 m d'alçada. El volcà té un cràter d'uns 120 m d'amplada.

Però ara aprenguem una cosa més, sabem qui era Ramon Margalef? Per alguns de nosaltres va ser un mestre, un excel·lent pedagog, un pioner de l'ecologia moderna i el "friqui" que anava d'excursió al camp amb vestit i botes de muntanya. Les seves classes a l'Universitat de Barcelona (
Facultat de Biologia) estaven sempre plenes de gom a gom i havies d'arribar ben aviat o no hi havia cap lloc, t'ensenyava a relacionar fets que mai hauries pensat que tinguessin relació, anaves sempre amb el seu llibre d'ecologia, la teva biblia d'estudiant, i suaves tinta per poder aprovar els seus examens, les anecdotes dels examens han passat de curs en curs. 
Objectivament, Ramon Margalef i López va neixer a Barcelona el 1919. Es va llicenciar per la Universitat de Barcelona i doctorar per la de Madrid. Va ser el primer catedràtic d'ecologia d'Espanya en el 1967 on va crear el departament d'Ecologia de l'Universitat de Barcelona. Va formar ecòlegs, oceanògrafs i limnòlegs. Va ser professor en actiu fins el 1986 i professor emèrit fins el 1992. Va morir a Barcelona el 2004.
Al llarg de la seva vida va publicar diversos llibres i articles, va rebre diversos premis internacionals. El 1997 fou guardonat amb Creu de Sant Jordi i el 2003 amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca investigadora. El 2005 la Generalitat de Catalunya creà el Premi Ramon Margalef d’Ecologia i Ciències Ambientals La Faculatat de Biologia de la Universitat de Barcelona ha batejat al seu edifici principal com a Ramon Margalef ,en honor al seu professor.

Rosa Mª Nacher